60 Oriols

la imatge és potent, nítida i clara com si fos d’ahir... tinc uns catorze anys i estic a l’atmella del vallès amb la família un vespre d’estiu on es celebra un festival de cançó catalana. només es presenten dos candidats, tots dos canten amb guitarra espanyola i el peu dret recolzat en una cadira plegable de fusta. un és en josep maria espinàs i l’altre en raimon. sense ser-ne conscient, acabo de decidir que jo vull ser com ells: cantants que connecten amb el públic, que diuen coses a la gent i els responen aplaudint i rient...

no és estrany doncs que l’endemà aprofiti la sobretaula familiar per escapolir-me fins a l’habitació de la meva germana gran, on dins del seu armari hi té amagada l’eina que necessito: una guitarra. i la roda gira...

dos anys més tard, coincideixo a un centre parroquial amb el grup de folk, que apareixen en el meu univers com uns grans professionals amb els quals arribaré a dalt de tot. allí conec a en sisa i en pau, que ja no em deixaran mai més. per aquells dies, el meu germà porta a casa el llibre roig de mao, i jo estic convençut que la guitarra es pot convertir en una metralladora en qualsevol moment. xesco boix m’explica que cantants i artistes hem d’estar al servei del poble, quan el meu pare em veu arribar amb un munt de llibres com a honoraris arrufa el nas.

quan torno a barcelona després de fer el servei militar, gravo el “bèstia!” en plena bogeria zelestial. També començo a fer teatre, primer amb “rocky horror pictures show” sota la batuta de ventura pons i més tard amb brecht, ionesco, goethe, camus... vull deixar testimoni del que veig i del que visc, i la roda segueix rodant...

fins avui he enregistrat set àlbums. he cantat o interpretat des de llocs com el palau de la musica o fins i tot a hospitals i presons. em considero un supervivent privilegiat de fer sempre el que m’ha semblat convenient... he tingut casa, botiga, cotxe, m’han pagat dinars i els he pagat jo, he fet d’actor, cantant, animador, rapsode, pallasso, home estàtua i home anunci, quatre capítols al cor de la ciutat i set o vuit pel·lícules, m’he convertit en actor de repartiment, en cantant de rock, he cantat per a tres persones i per a dues-centes mil el dia que va tornar tarradellas, també m’he arruïnat un parell de vegades i he viscut rellogat o en pensions de mala mort...

iara començo aquest any gloriós amb “rambleros” una magnífica ocasió per a repassar fidelitats, encara busco complicitats, festa, rauxa, alegria i ho faig des de baix, sense compliments... si vols t’hi espero, estàs convidat.

60 oriols

cançons d’ahir, d’avui i de sempre, de collita pròpia i de tabola amb:

oriol tramvia: guitarra i veu

lluis lucea: guitarra i veu

xavi garcia: percussió i veu

ramón vagué: baix i veu
i la col·laboració especial de jeroni castellà
tècnic de so: xavi mas
imatges: josep castells