Pau Riba i Mil Simonis

Mil Simonis és una banda a mida formada per músics dels grups "Mil pesetas" (llegiu punt 1) i "Don Simón y Telefunken" (llegiu punt 2) que amb una instrumentació minimalista, suggerent i molt original, donen color a la vena més lisèrgica i juganera de Pau Riba, rebuscant pel seu cançoner com arqueòlegs tocats del bolet. Un espectacle colorista i entranyable.

Mil Simonis són:
Hara Kraan: casiotones, arengada, arpa de boca, Kaospad i firetes 
Roger Fortea: baix, trompeta, esbufecs i veus
Iván Martínez Fierro: guitarra, regadora de zenc, pianets, ales i veus.
Miquel Cabal: mitja bateria, kaospad i veus
Oriol Luna: l'altra meitat de la bateria i percussions.

*Punt 1: Mil Pesetas és un projecte musical de l’associació fantasmal Usted es un colectivo. La banda fa la seva primera aparició en motiu de les jornades golafràguepes al desaparegut Cal Juanito l’hivern de 2005, sota el nom de Le Fou-Gras tot musicant l’elaboració d’un bacallà per part del cuiner Oriol Lagé. Des de llavors diverses actuacions sota diversos noms i amb diferents col•laboradors (The Migminutemen amb el poeta Sebastià Jovani, Mil Mesitas amb Jorge Porter, Les Sordines amb en Txema, Mil Mofetas amb Pau Riba...) han consolidat l’objectiu de la banda: la creació musical com a part d’un esdeveniment en el que s’integra (el medium que canalitza l’energia espectral per fer-la partícep de la vetllada espiritista), per desaparèixer després. Així, el grup no té un repertori fix i es basa en l’amotllament a una situació determinada per a desenvolupar un projecte sempre diferent, permanentment obert a formacions diferents: una banda ectoplasmàtica.

*Punt 2: Don Simón y Telefunken es varen formar a finals del segle passat, en tot aquest temps han anat cambiant de formació fins arribar a l´actual:
-David Fernández Cárdenas. Guitarra elèctrica, guitarra de joguina i percussions.
-Germán Rull Tejero. Guitarra espanyola, pianos, joguines, veu i percussions.
-Josep Mª Bové López. Baix, pianos, flauta i caixa de ritmes.
-Iván Martínez Fierro. Pianets, acordió, guitarra, ukelele i veu.
El seu estil es podria definir, com a música tradicional espacial, però de l’espai interior no de l`exterior. Alguns crítics l’han definit com “la unió dels sons més estranys de la música experimental amb les alegres melodies dels programes Disney dels dissabtes al matí”. Entre els seus instruments es troben els típics de qualsevol grup de rock, aixi com objectes sonors sorgits de qualsevol tenda de joguines.
Han realitzat més d´un centenar d’actuacions a festes majors de pobles, bars, discoteques, aniversaris, universitats o projeccions de cine. Han participat a festivals com el LEM de Barcelona, Mapapoetic, Figarock o el VIlkjieniemi de Finlandia.
Al 2003 varen treure el seu primer CD ¨Música de vanguarderia” amb el segell Show Coloured Records i està apunt de treure el següent.