Quico Palomar

Habitual de tots els saraus musicals dels anys 70, participant a l'escenari amb diversos grups (Tribu, La Fura Dels Baus, El Bourbons, L'Aviram, Cantautot) i en solitari.

Artista polifacètic, dibuixant, pintor, artesà, amant de l'Edat Mitjana, els Dracs, els còmics, el rock simfònic experimental, els cantautors il·luminats i les paraciències. Preocupat per l'esdevenidor de la humanitat, etern jove antic, nat l'any 50, encara no sap què serà quan sigui gran. De moment, trobador.

Troba a faltar creativitat en els nous grups musicals del moment, encara que hi ha coses interessants en moviment sense l'èxit dels grups de rock català dels 90. Seguidor de tots els concerts i els artistes rellevants del moment.

Com a artesà, ha construït vaixells víkings per navegar els llacs del Moianès, el Madridès, el Berguedès i el Sauès. Tant mandrós que ha intentat tocar un instrument que no s'ha de tocar, com és el theremin, o fins i tot el Melotron, que fa trenta anys que espera la seva futura ressurrecció.

Que li fan ràbia els polítics i els del totxo i la grua, no cal ni posar-ho. Preocupat per la Catalunya de l'autoodi.

Li agradaria trobar gent amb qui tirar endavant projectes artístics/creatius.